Onda en valencià: Pasqua

2,00

Categoria: Etiquetes: ,

La Pasqua té les seues arrels en les festes religioses tant del judaisme com del cristianisme. Els jueus commemoren l’alliberament del poble hebreu de l’esclavitud d’Egipte, el principi del camí cap a la Terra Promesa guiats per Moisés; el que celebren és la llibertat. Els cristians festegen la resurrecció de Jesús el tercer dia després de mort; per a ells és la festa de l’alegria, un dia de gran joia. Ambdues festes estan relacionades: la Setmana Santa cristiana comença el Diumenge de Rams, en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem per a celebrar la Pasqua jueva.
Arreu del món podem trobar un fum de costums propis d’estos dies. Ací perviuen tradicions religioses, com ara les processons de Setmana Santa, de gran impacte visual per les imatges i les confraries; el fervor i el silenci que les acompanyen són respectats inclús per aquelles persones que només les contemplen des d’un punt de vista folklòric.
El Diumenge de Resurrecció comença amb el volteig de Glòria i la processó de l’Encontre, presidida per l’alegria. En molts pobles és costum que els xiquets i les xiquetes tiren coets.
Com en totes les celebracions importants trobem una gastronomia pròpia, com ara el potatge de cigrons amb espinacs, l’abadejo i les llesquetes d’ou, el Divendres Sant; i la mona, els ous i la llonganissa els dies de Pasqua.
A la Comunitat Valenciana podem destacar tradicions molt arrelades. Durant generacions els il·licitans han transmés la tècnica ancestral de treballar la palma blanca. El Palmerar d’Elx és Patrimoni de la Humanitat i l’artesania de la palma hi està vinculada. A l’Alcora, la Rompida de la hora el migdia del Divendres Sant reuneix centenars de tambors i bombos que fan que els carrers retronen amb força. De la mateixa manera, a Onda era tradicional per a la gent jove anar a menjar la berena de Pasqua a les casetes amb la penya, equipats amb el mocador de coll i la cistella per a dur l’entrepà redonet i la mona. Tradicions que encara hui es recorden amb nostàlgia com a part de la nostra història més recent.
Dins d’este tarannà territorial també hi ha lloc per a la infantesa. El joc, a més de la diversió, té un sentit formatiu que proporciona hàbits de cooperació, d’equitat i de creativitat. Grans i menuts hem de seguir jugant perquè els jocs tradicionals són una part de la cultura popular en perill d’extinció. Els dies de Pasqua són una ocasió perfecta perquè els majors recorden els més xicotets com es divertia la xicalla abans de l’era tecnològica. Les peticions d’amistat es feien en persona, no feien falta emoticones per a demostrar les emocions i, en lloc de fer una foto al menjar, es compartien els berenars. Jocs com el canut, les birles, les boletes, el mocador o el sambori no necessitaven cap APP, només ganes de jugar a l’aire lliure.
En esta revista proposem volar el catxirulo que haurem construït amb paper, varetes i fil. Podem aprofitar estos dies de Pasqua per a mostrar els xiquets i les xiquetes els avantatges de deixar de costat tanta tecnologia i recordar, amb els nostres jocs tradicionals, qui som i d’on venim.
.

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigues el primer a opinar “Onda en valencià: Pasqua”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *