Onda en valencià: Carnestoltes

2,00

Categoria: Etiquetes: ,

El Carnestoltes és una de les festes més populars del món: se celebra a molts països d’Europa, Amèrica i Àfrica. Els més famosos i espectaculars són els de Riu de Janeiro i Venècia, i a Espanya el de Tenerife i el de Cadis.
Esta celebració pertany al calendari lunar, la data està relacionada amb la Pasqua: Diumenge de Resurrecció és el que segueix a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera; quaranta dies abans, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma i els dies anteriors, de dijous a dimarts, es festeja Carnestoltes. Esta vinculació als cicles lunars és la causa que tant a Carnestoltes com al Dijous Sant sempre es veu la lluna.
Carnestoltes dona nom al rei que presidia estes festes -en altres llocs s’anomena déu Momo- i que representava la diversió i els excessos. El dimarts es cremaven els ninots de palla amb la figura de Carnestoltes que s’havien penjat en finestres, balcons i places públiques. Este final de festa donava pas al Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma, que tradicionalment ha sigut un període de penitència i oració.
La paraula Carnestoltes ve del llatí CARNES TOLLITAS que vol dir carns llevades: el dia abans de la Quaresma «es llevava la carn» perquè antigament no se’n menjava durant els quaranta dies que durava este període. Ara, en el culte cristià, esta abstinència ha quedat reduïda al Dimecres de Cendra, els divendres de Quaresma i el Divendres Sant.
Encara que es relaciona amb el cristianisme, Carnestoltes té antecedents en l’antiga Roma, en les saturnals -festes en honor de Saturn, déu de l’agricultura- i les bacanals -per honrar Bacus, déu del vi, on es bevia sense mesura.
Com que eren uns dies de disbauxa i transgressió, la gent es disfressava o es tapava la cara amb màscares per a no ser reconeguts. Actualment les màscares i els antifaços han quedat com una característica típica de Carnestoltes. Les més famoses del món són les de Venècia, que ha desenvolupat una artesania pròpia molt valorada i on la màscara s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat.
En l’actualitat Carnestoltes ha perdut pràcticament totes eixes significacions històriques i religioses i ha passat a ser una festa on la diversió i les disfresses són els elements principals i els únics motius per a la seua celebració.
No obstant això, en alguns llocs s’han conservat tradicions antigues. A la Comunitat Valenciana tenim: a Gandia, el Tio de la Porra, que trau els xiquets de l’escola i les anuncia que les festes han començat; al Villar, el Soterrar de la Morca (botifarra), i a altres pobles es fa l’Enterro de la Sardina.
Gaudiu estos dies amb el disseny i la confecció de les vostres disfresses, amb les cercaviles, els jocs tradicionals, els tallers, els esports, les activitats i la xocolatada; i no oblideu que la festa s’ha de celebrar sempre des del respecte i la tolerància; res no és excusa per als abusos ni la violència.

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigues el primer a opinar “Onda en valencià: Carnestoltes”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *